L'hematopoesi: les plaquetes

Trombocitopoesi

És el conjunt de processos que condueixen a la formació de les plaquetes. A partir de la CFU-GEMM es formen les BFU-Meg o unitats desencadenants de la formació de megacariòcits.

Regulats per la trombopoetina (TPT), es diferencien a promegacarioblasts, que només són identificables per ser positius per a la peroxidasa plaquetar. Aquests es divideixen, per donar megacarioblasts, que estimulats per la TPT comencen a ser poliploides per endomitosi, una divisió nuclear sense divisió citoplasmàtica, que va acompanyada d'una grandària cel·lular progressivament major i de l'existència de nombrosos lòbuls nuclears que són indicatius de la ploïdia que existeix en aqueix moment en la cèl·lula. Els megacarioblasts tenen forma irregular, amb un nucli amb cromatina poc condensada i múltiples nuclèols. El citoplasma és intensament basòfil sense grànuls i presenta algunes prolongacions a manera de pseudòpodes.

Aquests es diferencien a promegacariòcits, que són cèl·lules de fins a 50 µm de diàmetre amb un nucli multilobulat, la cromatina condensada i sense nuclèols. El citoplasma és basòfil, ja que conté granulacions, i té moltíssimes prolongacions, a manera de serrells.

Apareixen llavors els megacariòcits granulars que tenen un nucli multilobulat però el seu citoplasma té una tonalitat rosada amb gran quantitat de grànuls. Després aquests maduren i passen a denominar-se megacariòcits madurs o alliberadors de plaquetes, són de gran grandària, d'uns 80 a 100 µm, i tenen la cromatina condensada en nombrosos lòbuls. Té una gran superfície citoplasmàtica en la perifèria de la qual s'acumulen grànuls atzuròfils. Aquesta zona d'aspecte hialí es coneix com a membrana de demarcació i és de la qual es desprendran les plaquetes o trombòcits, que no són més que fragments citoplasmàtics amb grànuls al seu interior. La seua forma és variable i la seua grandària de 2 a 4 µm. El seu citoplasma és de color rosa pàl·lid encara que amb grànuls xicotets atzuròfils que s'acumulen en la part central coneguda com granulòmer o cromòmer. A la part sense granulacions se li denomina hialòmer i està formada per una xarxa de túbuls que ajuden a la secreció dels grànuls del granulòmer.