L'hematopoesi: els granulòcits

Granulopoesi

És el conjunt de processos que condueixen a la formació dels granulòcits, que són els neutròfils, els basòfils i els eosinòfils. Durant els canvis maduratius de les tres línies, disminuirà la relació nucli/citoplasma, desapareixeran els nuclèols, es condensarà la cromatina nuclear i es produirà la segmentació dels nuclis en els estadis finals. A més disminuirà progressivament o desapareixerà la basofília citoplasmàtica i apareixerà la granulació primària o atzuròfila a partir del promielòcit i la granulació secundària o especifica a partir del mielòcit.

Les CFU-GEMM es diferenciaran en les 3 cèl·lules compromeses, que són la CFU-Eo per als eosinòfils, la CFU-Ba per als basòfils i la CFU-GM, cèl·lula compromesa comuna per als neutròfils i els monòcits, que es diferenciarà a CFU-G per comprometre's amb la neutropoesi. Aquestes cèl·lules compromeses no són distingibles entre si, i tampoc la següent etapa de maduració d'aquestes que és el mieloblast. Aquest té una grandària de 15 a 20 µm. El seu nucli és de gran grandària en relació al citoplasma, està proveït de cromatina laxa i té dos o tres nuclèols ben delimitats. El citoplasma és basòfil i, o bé no té granulació (que a vegades es denomina mieloblast I), o bé comença a tenir-la (mieloblast II).

La següent etapa madurativa és la primera en què diferenciem les tres línies cel·lulars és el promielòcit. Es tracta d'una cèl·lula bastant especial perquè és l'única excepció a la norma de disminució de grandària durant la maduració, arribant fins a 25 µm de diàmetre i sent la cèl·lula més gran de tota l'hematopoesi. El seu citoplasma ja és abundant, basòfil i amb granulació primària atzuròfila que correspon a la presència de lisosomes carregats d'enzims. La següent etapa de maduració és el mielòcit, que ja té la cromatina condensada i no es distingeix el nuclèol. La granulació primària ja no es pot observar perquè és ocultada per la granulació secundària o específica de tipus neutròfil, eosinòfil o basòfil en cada cas.

El metamielòcit basòfil, eosinòfil o neutròfil solament es diferencia del mielòcit en l'aspecte del nucli, que en lloc de ser arredonit és arrenyonat. Aquestes cèl·lules ja no tenen capacitat de mitosi i evolucionaran per canvis morfològics.

Apareixen, llavors, les cèl·lules de banda o de bastó. El nucli ja és moltíssim menor que el citoplasma, i forma una espècie de C o V lleugerament retorçada i deprimida en algun punt. Formen el compartiment de reserva granulocítica medul·lar i podem trobar algunes d'elles en la sang però sempre de tipus neutròfil, representa entre el 2 i el 5% dels leucòcits però augmenta en processos infecciosos.

L'última etapa madurativa són els granulòcits segmentats. El neutròfil segmentat té un nucli excèntric amb 2 a 5 lòbuls units per ponts cromatínics que es tenyeixen de violeta fosc i té el citoplasma abundantment i lleugerament acidòfil amb una alta concentració de granulacions fines de color marró que no cobreixen el nucli. És el leucòcit predominant en sang perifèrica representant entre el 65 i el 70%.

L'eosinòfil segmentat té el nucli bilobulat en forma d'ulleres o trilobulat. El seu citoplasma amb prou faenes es veu perquè està totalment cobert per les granulacions però és lleugerament atzuròfil. Aquestes granulacions específiques són ataronjades perquè es tenyeixen amb l'eosina i d'ací el seu nom són redones i grans i no cobreixen al nucli. Que presenten de l'1 al 5% de leucòcits en sang perifèrica.

El basòfil segmentat té 2 a 3 glòbuls en el nucli però aquest és difícilment visualitzat perquè està cobert totalment per les granulacions específiques, què són molt atzuròfiles i al contrari que en els eosinòfils, sí que permeten veure el citoplasma que es tenyeix de blau rosaci molt clar. Són els leucòcits menys abundants i solament representen entre un 0 i un 1%.
Algunes formes immadures dels basòfils ixen a la sang perifèrica cap als teixits, on es diferencien i especialitzen per exercir la seua funció. Es denominen mastòcits o cèl·lules encebades i participen des dels teixits en processos inflamatoris i al·lèrgics.