Limfocitopoesi
La limfocitopoesi o limfopoesi és el conjunt de processos que condueixen a la formació dels limfòcits, que constitueixen entre el 20 i el 45% dels leucòcits en sang perifèrica. Si bé la limfopoesi sempre comença en la medul·la òssia, formes encara immadures ixen a la sang perifèrica, on comencen una recirculació contínua des de la sang perifèrica cap als òrgans limfoides secundaris i viceversa. Durant tota la seua vida (des de mesos fins a anys) continuaran madurant i modificant-se per poder exercir la seua funció immunitària.
La regulació de la limfopoesi està dirigida per cèl·lules de la resposta immune que l'estimulen mitjançant la secreció d'interleucina 3 en els estadis precoços i de les interleucines 4,5 i 1 en etapes posteriors.
Encara s'està dilucidant la diferenciació dels limfòcits i habitualment apareixen noves dades que mostren una enorme complexitat ontogènica a causa principalment de la plasticitat de les cèl·lules per canviar l'adreça de la seua maduració. A més els estadis intermedis no són morfològicament indistingibles i s'utilitzen les molècules de les seues membranes per identificar-los per immunoassaig i/o citometria de flux. Tractarem l'esquema general establit, si bé cal tenir en compte que aquest no és definitiu.
La cèl·lula precursora de la sèrie limfoide és la CFU-L, que es divideix per donar lloc a CFU-T, o unitat formadora de colònies de limfòcits T (LT), o bé a CFU-B o unitat formadora de colònies de limfòcits B (LB).
La forma immadura de LT o pre-T o protimòcit, eixirà de la medul·la òssia per dirigir-se per la sang perifèrica al tim, on acabarà la seua diferenciació. Una vegada madure el LT es coneix com a LTnaive fins que entra en contacte amb l'antigen, el qual el modifica a LT-immunoblast. Aquest es divideix per donar LT efectors o activats.
Existeixen diversos tipus de LT. Els que expressen en la seua membrana CD4, coneguts com LT4, representen el 50% de la població de LT i al seu torn poden ser LTh o LTs. Els LTh o limfòcits helper o activadors, activen la producció d'hormones que manen els senyals a les cèl·lules. Els LTs o supressors suprimeixen la producció de les hormones dels LTh, per modular la resposta immunològica.
D'altra banda tenim LT que expressen en la seua membrana CD8, representen el 25% de la població de LT i es coneixen com LTc o citotòxics.
Un altre tipus de limfòcits del qual no es coneix molt bé el seu origen, encara que alguns ho situen en la línia dels LT, són les cèl·lules assassines o NK (Natural Killer). Tenen una activitat citotòxica que provoca la lisi cel·lular de forma espontània. A la sang perifèrica mostren l'aspecte de Limfòcits Grans Granulars, que mesuren de 12 a 16 µm de diàmetre, tenen un nucli redó o dentat i un citoplasma bastant abundant blau clar, amb alguna granulació atzuròfila ben definida.
La forma més immadura de LB és el pre-proB, quin madura a cèl·lula proB per l'expressió de membrana del receptor de cèl·lules B (BCR). Aquesta continua madurant a LB immadur i per fi, a LB madur. Els LB representen del 10 al 30% dels limfòcits. Ixen de la sang perifèrica per activar-se mitjançant el contacte amb l'antigen que els desenvolupa a LB-immunoblasts. Aquests es transformen en cèl·lules plasmàtiques que tornen a la medul·la òssia per produir anticossos específics contra l'antigen que els vaig activar. Alguns d'ells evolucionen a cèl·lules de memòria.
A més dels Limfòcits Grans Granulars (LGG), en sang perifèrica trobem altres Limfòcits Petits (LP) que mesuren de 7 a 10 µm de diàmetre, el nucli és arredonit i la seua cromatina densa i homogènia. Tenen un citoplasma escàs i llis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada