L'hematopoesi: els monòcits

Monocitopoesi

El conjunt de processos que condueixen a la formació dels monòcits comença amb l'estimulació per interleucina 3 sobre les CFU-LM, i juntament amb GM-CSF sobre les CFU-GEMM, per estimular la seua diferenciació a CFU-GM, que en presència del factor estimulant de colònies monocítiques (M-CSF) es diferenciaran a CFU-M. Durant l'etapa de maduració disminuirà la relació nucli/citoplasma i desapareixeran els nuclèols, mentre el nucli s'allongarà adoptant forma de renyó en els estadis finals, el citoplasma perdrà la seua basofília i cada vegada acumularà més granulació atzuròfila.

Els monoblastos tenen un diàmetre d'entre 15 i 25 µm i un nucli gran redó amb quatre o cinc nuclèols. El citoplasma basòfil conté enzims que fan que se'ls puga identificar per ser esterasa positiu.

El monoblast es divideix per donar lloc al promonòcit, que és una mica menor i té una elevada relació nucli/citoplasma. En el nucli presenta irregularitats i s'observen un o dos nuclèols amb cromatina semicondensada. El citoplasma basòfil pot o no tenir granulació atzuròfila. Aquestes cèl·lules maduren per donar lloc als monòcits.

Els monòcits tenen un citoplasma blau plomís amb vacúols i granulació atzuròfila fina propera al nucli, que pot ser ovalat o en forma de ferradura sense nuclèols. Constitueixen aproximadament el 3% de la fracció forme i tenen un diàmetre d'entre 14 i 20 µm, pel que són les cèl·lules més grans de la sang. Poden presentar pseudopodis.

Quan els monòcits passen als teixits i s'especialitzen per formar part d'ells se'ls coneix com a histiòcits i adquireixen nomenclatura en funció del teixit que ocupen, com les cèl·lules de la micròglia del sistema nerviós central, les cèl·lules sinusoidals dels ganglis limfàtics, les cèl·lules de Küpffer del fetge, els osteoclastos dels ossos, les cèl·lules de Langerhans de l'epidermis, les plaques de Peyer de l'intestí, els macròfags alveolars dels pulmons, els de la melsa i els macròfags  medul·lars de la medul·la òssia. Quan els histiòcits o monòcits es troben amb partícules estranyes a l'organisme, les fagociten formant un fagosoma o vesícula intracel·lular que conté el material fagocitat, se'ls coneix llavors com macròfags.