L'hematopoesi: els eritròcits

Eritropoesi

Quan l'hematocitoblasto rep interleucina 3 i factor estimulant de colònies granulocítiques, comença la seua diferenciació cap al precursor mieloide anomenat CFU-GEMM, que significa unitat formadora de colònies de granulòcits, eritròcits, monòcits i megacariòcits. També s'anomena CFU-S o CFU-MIX. Aquestes cèl·lules pluripotents, si continuen rebent la senyalització, es diferenciaran a BFU-E (de l'anglés Burst Forming Unit o unitat desencadenant de la formació). Aquests dos tipus de cèl·lules formen el compartiment de multiplicació i són cèl·lules compromeses, és a dir que ja no poden tornar arrere.

A partir d'ací la maduració dependrà de la recepció de l'hormona eritropoetina que es produeix en un 80% en la medul·la renal en resposta a la disminució d'oxigen en els teixits o hipòxia. Per altra banda, la seua producció i secreció disminueix quan augmenta la concentració d'eritròcits en sang. Les cèl·lules maduraran a CFU-E o unitat formadora de colònies eritroides, que ja estan formant el compartiment de maduració de la medul·la òssia roja.

Comença llavors la maduració real de l'hematie, que dura 7-9 dies, durant la qual observarem canvis: de disminució de la grandària cel·lular, disminució de la grandària del nucli i augment de la grandària citoplasmàtica, amb la conseqüent disminució de la relació nucli/citoplasma amb la maduració, la condensació progressiva de la cromatina nuclear, la pèrdua progressiva de la basofília citoplasmàtica i l'augment progressiu de l'acidofília citoplasmàtica per l'augment de la concentració d'hemoglobina.

La primera cèl·lula de la sèrie madurativa és el proeritroblast que té un nucli redó amb 1 o 2 nuclèols. El seu citoplasma és escàs encara que altament basòfil i sense inclusions. Aquesta cèl·lula evoluciona cap a l'eritroblast basòfil que té una relació nucli/citoplasma molt menor. El seu citoplasma és altament basòfil i sense inclusions. La següent cèl·lula és l'eritroblast policromátic. És una cèl·lula molt important posat que és la primera etapa evolutiva en la qual trobem hemoglobina, el que fa que el seu citoplasma siga gris rosat. A més la relació nucli/citoplasma s'ha reduït a 1/4. La seua maduració dóna lloc a l'eritroblast ortocromàtic, que té un nucli picnòtic, és a dir, que s'ha condensat per degeneració de la cromatina en una o més masses sòlides sense estructura funcional. El seu citoplasma és molt més rosa blavós per l'augment de la concentració d'hemoglobina. Amb la pèrdua total del nucli aconseguim el reticulòcit. Aquesta cèl·lula, que ja podem trobar en sang perifèrica representant del 0,5 al 2% dels glòbuls rojos, té un citoplasma rosa blavós per l'hemoglobina i per contenir encara ribosomes, pel que encara té síntesi de proteïnes, sobretot d'hemoglobina. Açò fa que es diferencien molt bé amb la tinció de blau de cresil brillant, qualitat molt important per al diagnòstic d'algunes anèmies. Finalment obtenim l'hematia madur que està en el compartiment funcional de la medul·la òssia rosa. Com el reticulòcit, és una cèl·lula enucleada però a més ha perdut els ribosomes i els mitocondris i per descomptat el DNA. Ara el seu citoplasma és totalment rosaci per l'hemoglobina i la seua vida mitjana és d'uns 120 dies.
En condicions fisiològiques entre un 5 i un 10% de l'eritropoesis és ineficaç, és a dir no acaba en la formació d'hematies madurs.