El sistema limfàtic és un sistema de circulació paral·lel a la circulació sanguínia.
El líquid que discorre per ell és la limfa. La limfa és un líquid incolor derivat de la sang, i per tant molt aproximat en la seua composició, amb l'excepció que té una menor concentració de proteïnes, una major concentració de glòbuls blancs i no té glòbuls rojos ni plaquetes.
El sistema limfàtic constitueix la via de retorn de la limfa al cor, és a dir que solament té venes i capil·lars, no té artèries. Les seues funcions són: la defensa contra infeccions, perquè és el mitjà on els limfòcits entren en contacte amb els bacteris i les partícules estranyes, la forma en què el líquid intersticial torna al sistema circulatori, a més facilita l'absorció de greixos.
El sistema limfàtic està format pels vasos limfàtics, els ganglis limfàtics i la limfa. Els diferents teixits de tots els òrgans estan banyats per una xarxa de capil·lars limfàtics tancats per un dels seus extrems. Aquests capil·lars es van unint formant vasos de major calibre cada vegada, fins a arribar a les venes limfàtiques, que presenten vàlvules aproximadament iguals a les de les venes sanguines. Els vasos limfàtics del costat dret superior, és a dir de cap, coll i braç dret, es reuneixen en la gran vena limfàtica, que desemboca en la vena subclàvia dreta. Els vasos limfàtics de la resta del cos es reuneixen en el canal limfàtic toràcic, que arriba a la vena subclàvia esquerra. Ambdues venes subclàvies entren a la vena cava superior, que retorna el líquid al torrent circulatori sanguini.
Els ganglis limfàtics són formacions ovalades o arredonides situades en el trajecte dels vasos limfàtics, on conflueixen varis d'ells. En ells es troben els limfòcits, que reaccionen amb els antígens que existisquen en la limfa. Els vasos que entren en un gangli limfàtic es coneixen com a vasos aferents i el vas que ix d'ell, de major calibre que els aferents, com a vas eferent. Els limfòcits són les cèl·lules principals de la limfa. Estan en un procés continu de recirculació de sang perifèrica a ganglis limfàtics i la resta d'òrgans limfoides secundaris. Es desenvolupen al tim i la medul·la òssia, que són els òrgans limfoides primaris, i migren cap als òrgans limfoides secundaris o perifèrics, on reconeixen els antígens. Els òrgans limfoides secundaris són la melsa, els nòduls limfàtics o ganglis, els teixits adenoides, les amígdales, l'apèndix i les plaques de Peyer de l'intestí prim.
Imatge de: Blausen.com staff (2014). "Medical gallery of Blausen Medical 2014". WikiJournal of Medicine 1 (2). DOI:10.15347/wjm/2014.010. ISSN 2002-4436. (Own work) [CC BY 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/3.0)], via Wikimedia Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada