La funció bàsica del sistema cardiovascular és la de conduir cap als teixits l'oxigen i altres substàncies nutritives, eliminar els productes residuals i transportar substàncies tals com les hormones des d'una part a una altra del nostre organisme.
Perquè totes aquestes funcions siguen dutes a terme d'una manera adequada, és necessari que el cor bombe ben la sang, les artèries la distribuïsquen, els capil·lars faciliten l'intercanvi dels materials entre la sang i els teixits i les venes arrepleguen la sang i altres substàncies i les retornen al cor.
Anatomia del cor
El cor està situat en el tòrax, entre els pulmons, descansant sobre el diafragma (el múscul subpulmonar per a la funció respiratòria), amb l'estèrnum per davant i la columna dorsal per darrere.
És un òrgan muscular (miocardi) de forma cònica amb la base cap amunt i a la dreta i el vèrtex cap avall i a l'esquerra.
Internament està dividit en quatre parts (5): aurícula dreta (6), aurícula esquerra (7), ventricle dret (8) i ventricle esquerre (9).
Les aurícules estan dividides entre si per l'envà interauricular i els ventricles per l'envà interventricular. Al mateix temps, cada aurícula està comunicada amb el seu ventricle a través de l'orifici auriculoventricular, que en la part dreta posseeix la vàlvula tricúspide (14) i en l'esquerra la vàlvula mitral (11). Quan existeix algun problema en alguna d'aquestes vàlvules se li coneix amb el nom de bufit cardiovascular.
Les vàlvules cardíaques (10) estan formades per dues o tres valves, de manera que quan es tanquen eviten el reflux de sang a la càmera que s'ha buidat.
La paret cardíaca té tres capes:
L'endocardi (1) és la més interna i està formada per teixit endotelial que recobreix la paret interna de la capa mitjana, el miocardi (2).
Aquesta capa mitjana és la més gruixuda i està formada per teixit muscular estriat. Entra a l'interior de les cavitats per mitjà dels músculs papil·lars.
La capa més externa és el pericardi (3+4), és de caràcter fibrós i embolica el cor i les eixides dels vasos. La seua funció és de protecció i per aqueixa raó posseeix al seu torn dues capes: el pericardi serós o intern (3), que recobreix íntimament el miocardi, i el pericardi fibrós o extern (4), que fixa als grans vasos, el diafragma i altres estructures que envolten el cor. Entre tots dos es troba la cavitat pericardíaca, on trobem el líquid pericardíac, que impedeix la fricció entre ambdues capes pel moviment.
Els vasos: artèries i venes
Les artèries són els vasos que porten la sang del cor als capil·lars. Ixen dels ventricles, amb els quals es comuniquen per mitjà de les vàlvules semilunars: l'aòrtica (12) i la pulmonar (13). Les artèries es reparteixen per tot el cos situant-se en la part més profunda de les zones que recorren. Es caracteritzen per ser uns conductes elàstics i contràctils. Les seues parets consten de tres capes: la túnica externa o adventícia de naturalesa fibrosa, amb fibres elàstiques. La túnica mitjana o elàstica, composta de teixit muscular elàstic que permet la constricció i relaxació de l'artèria (amb l'edat s'endureixen i perden elasticitat per dipòsits de colesterol, calci...); i la túnica interna o endotelial, que recobreix la llum arterial.
Quan les artèries van disminuint de grandària es denominen arterioles, es distingeixen per posseir més teixit muscular i menys elàstic i desemboquen als capil·lars. Distingim dues artèries importants: l'artèria aorta (15), que és la de major calibre, ix del ventricle esquerre, puja per l'envà i va per darrere del cor cap avall després de ramificar-se per irrigar les extremitats superiors i el cap. L'artèria pulmonar (16), ix del ventricle dret i es ramifica en dos per irrigar a tots dos pulmons. Podem destacar les artèries coronàries, l'artèria caròtide que irriga al cap, les artèries subclàvies que es dirigeixen a les extremitats superiors, l'artèria hepàtica, les artèries renals...
Les venes són vasos que arrepleguen la sang dels capil·lars dels diferents òrgans per retornar-la al cor, que la impulsa als pulmons per a la seua oxigenació i la posa de nou en circulació.
Les venes més xicotetes i per tant més pròximes als capil·lars, es denominen vènules i són de xicotet calibre. Progressivament, al contrari que les artèries, segons van acostant-se al cor van augmentant el calibre.
La seua paret té la mateixa estructura que l'artèria però és menys important la seua capa muscular i a més posseeixen xicotetes vàlvules que impedeixen la reculada de la sang. El seu nombre és el doble que el d'artèries, ja que existeixen dues venes per cada artèria. Distingim dos sistemes venosos importants: el sistema perifèric, que arreplega la sang de tot el cos per portar-la al cor i acaba en les dues venes caves (superior (18) e inferior (19)); i el sistema pulmonar, que arreplega la sang oxigenada del pulmó i la porta al cor (17). Aquesta és l'única excepció a la funció dels vasos, perquè és l'única vena que transporta sang oxigenada.
Els capil·lars formen una densa xarxa que travessa tot el cos. Són conductes molt fins, microscòpics, que fan de pont entre les arterioles i les vènules. L'estructura de la seua paret és molt simple, ja que està formada per una sola capa de cèl·lules endotelials. La seua funció és molt important, perquè permeten el pas de l'oxigen i dels nutrients des de la sang cap als teixits i arrepleguen d'ells els productes de deixalla i el CO₂. El desenvolupament de la xarxa capil·lar depén de l'activitat funcional de cada òrgan, com més activitat major serà la seua concentració de capil·lars.
Imatge de: Jordi March i Nogué [1] (Own work) [CC BY-SA 3.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0) or GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada