L'HEMOSTÀSIA

He considerat molt més divertit fer-vos arribar aquests coneixements amb un bonic Prezi, i d'aquesta manera animar-vos que utilitzeu aquesta ferramenta.

L'hematopoesi

L'hematopoesi és el conjunt de processos pels qual es formen les diferents cèl·lules sanguines a partir de les seues cèl·lules progenitores. Les cèl·lules sanguínies realitzen funcions essencials i posseeixen una vida mitjana limitada però la seua concentració en sang ha de ser constant dins dels límits fisiològics, pel que es necessita una constant reposició.

Totes les cèl·lules sanguines procedeixen de l'hematocitoblast o cèl·lula mare pluripotent o Stem Cell o CFU-LM, que significa Unitat Formadora de Colònies Limfoide i Mieloide. Aquestes estan situades en el compartiment germinal de la medul·la òssia roja, es divideixen per mitosi per al seu automanteniment i son pluripotnts. Quan reben la regulació especifica maduren cap als diferents tipus cel·lulars.

Esquema de l'Hematopoesi

Mapa Conceptual de la Classificació de les Anèmies

Us incruste un mapa conceptual de la classificació de les anèmies. Punxant damunt podeu moure-vos per ell i ampliar cadascun dels quadres per a poder llegir-ho bé. Encara que és un tema molt complex, us anime a veure'l com una classificació lògica, i açò és precisament el que he intentat aconseguir presentant-vos-les amb estructura de mapa conceptual. També us deixe l'enllaç perquè he afegit alguns comentaris que no podeu veure des d'ací. Doneu-li una ullada!

 

Saturació d'Hb i índexs eritrocitaris

Us he penjat en Documents un full de càlcul on podeu veure com és la corba de dissociació de l'Hb. A més, teniu una altra fulla al mateix document (Índexs eritrocitaris), on podeu aprendre com obtenir els índexs eritrocitaris, jugar amb els valors per veure com influeixen i intentar respondre als següents "supostos". Com el document no es pot editar per evitar que es desbarate durant la seua utilització, us recomane que feu una còpia al vostre Drive i treballeu en aquesta.

Supost 1:

Una mostra té un hematòcrit del 44% i un recompte d'hematies de 6,5 milions GR/mm³ de sang. Calcula els índexs eritrocitaris que et permeten les dates. Quina patologia pot explicar els resultats?

Supost 2:

Per tal d'assegurar el diagnòstic has analitzat la Hb total de la mostra del Supost 1, que ha resultat de 10 g/dl. Calcula els nous índexs eritrocitaris que et permeten ara les dates. Es confirma el teu diagnòstic?

Supost 3:

Una mostra té una Hb de 150 g/l i un recompte de 8 milions GR/mm³ de sang. Calcula els índexs eritrocitaris que et permeten les dates. Quina patologia pot explicar els resultats?

Supost 4:

Un informe de laboratori indica que el nombre d'hematies d'un home de 43 anys, és de 3,92 milions/mm³, la seua Hb és de 12,1 g/dl i el seu hematòcrit de 37,1%. Calcula els índexs eritrocitaris. Es pot afirmar que té algun tipus d'anèmia. Es valora el VCM de tres mostres consecutives d'aquest pacient, i obtenim els valors 82, 79 i 85 fl respectivament. Calcula l'amplitud de la distribució eritrocitària i interpreta el resultat.

Homeostasi de l'eritròcit

Abans de deixar el document de la Unitat Didàctica dels eritròcits al Drive, us avance aquest pòster perquè us situeu al tema.

Pòster modificat a partir de: FisiologiaEmoglobina.jpg: Peter Forster, v. Varenna 75, CH-6600 Locarno User:Peter Forster mailto:pforster@nikko.ch http://www.pforster.ch 1GZX_Haemoglobin.png:Zephyris at en.wikipedia SEM_blood_cells.jpg: Bruce Wetzel (photographer). Harry Schaefer (photographer) derivative work: Neotex555 (talk), solicitado por Rjgalindo [CC BY-SA 3.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], from Wikimedia Commons

Unitat Didàctica 1.2: El Sistema Limfàtic

El sistema limfàtic és un sistema de circulació paral·lel a la circulació sanguínia.

El líquid que discorre per ell és la limfa. La limfa és un líquid incolor derivat de la sang, i per tant molt aproximat en la seua composició, amb l'excepció que té una menor concentració de proteïnes, una major concentració de glòbuls blancs i no té glòbuls rojos ni plaquetes.

El sistema limfàtic constitueix la via de retorn de la limfa al cor, és a dir que solament té venes i capil·lars, no té artèries. Les seues funcions són: la defensa contra infeccions, perquè és el mitjà on els limfòcits entren en contacte amb els bacteris i les partícules estranyes, la forma en què el líquid intersticial torna al sistema circulatori, a més facilita l'absorció de greixos.

El sistema limfàtic està format pels vasos limfàtics, els ganglis limfàtics i la limfa. Els diferents teixits de tots els òrgans estan banyats per una xarxa de capil·lars limfàtics tancats per un dels seus extrems. Aquests capil·lars es van unint formant vasos de major calibre cada vegada, fins a arribar a les venes limfàtiques, que presenten vàlvules aproximadament iguals a les de les venes sanguines. Els vasos limfàtics del costat dret superior, és a dir de cap, coll i braç dret, es reuneixen en la gran vena limfàtica, que desemboca en la vena subclàvia dreta. Els vasos limfàtics de la resta del cos es reuneixen en el canal limfàtic toràcic, que arriba a la vena subclàvia esquerra. Ambdues venes subclàvies entren a la vena cava superior, que retorna el líquid al torrent circulatori sanguini.

Els ganglis limfàtics són formacions ovalades o arredonides situades en el trajecte dels vasos limfàtics, on conflueixen varis d'ells. En ells es troben els limfòcits, que reaccionen amb els antígens que existisquen en la limfa. Els vasos que entren en un gangli limfàtic es coneixen com a vasos aferents i el vas que ix d'ell, de major calibre que els aferents, com a vas eferent. Els limfòcits són les cèl·lules principals de la limfa. Estan en un procés continu de recirculació de sang perifèrica a ganglis limfàtics i la resta d'òrgans limfoides secundaris. Es desenvolupen al tim i la medul·la òssia, que són els òrgans limfoides primaris, i migren cap als òrgans limfoides secundaris o perifèrics, on reconeixen els antígens. Els òrgans limfoides secundaris són la melsa, els nòduls limfàtics o ganglis, els teixits adenoides, les amígdales, l'apèndix i les plaques de Peyer de l'intestí prim.

Imatge de: Blausen.com staff (2014). "Medical gallery of Blausen Medical 2014". WikiJournal of Medicine 1 (2). DOI:10.15347/wjm/2014.010. ISSN 2002-4436. (Own work) [CC BY 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/3.0)], via Wikimedia Commons

Unitat Didàctica 1.1: El Sistema Circulatori II

La circulació sanguínia

La circulació sanguínia suposa el moviment de la massa sanguínia a partir del cor, per distribuir-se per tot l'organisme a través d'artèries, capil·lars i venes, després del que retorna novament al cor.

La circulació major o general: s'inicia en el ventricle esquerre en contraure's el cor. Expulsa una quantitat de sang que travessa la vàlvula aòrtica i passa a l'artèria aorta i els seus col·laterals (ramificacions de l'aorta), de manera que es distribueix per tot l'organisme: l'artèria aorta toràcica es ramifica en les artèries coronàries, el tronc braquiocefàlic (amb la subclàvia dreta i la caròtide dreta), la caròtide esquerra, la subclàvia esquerra i les artèries intercostals.

L'aorta abdominal es ramifica en el tronc celíac, que pel seu costat es deriva a l'artèria hepàtica, l'artèria gàstrica i l'artèria esplènica, i en les artèries mesentèriques superior i inferior, les renals i les ilíaques.

Gràcies a l'impuls cardíac arriba a les àrees capil·lars, on es realitza l'intercanvi gasós i de nutrients i s'arrepleguen dels teixits els elements de deixalla i l'anhídrid carbònic.

A partir d'ací la sang inicia la tornada venosa i dels capil·lars passa a les vènules, que van augmentant de grandària fins a convertir-se en els grans col·lectors que són les venes caves superior i inferior.

Les venes ilíaques parteixen dels membres inferiors i s'uneixen en l'abdomen formant la cava inferior, que arreplega totes les venes dels diferents òrgans: renyons, mesenteri, etc.

El sistema portal és l'encarregat d'arreplegar la sang de la digestió, després del seu tractament en el fetge, la vena suprahepàtica aboca la sang a la cava inferior, que travessa el diafragma i posteriorment ascendeix fins a retornar al cor per l'aurícula dreta.

Per la seua banda la sang dels membres superiors i el cap és arreplegada per la vena cava superior que retornarà la sang també a l'aurícula dreta.

Circulació menor o pulmonar: aquesta circulació s'inicia en el ventricle dret on es troba la sang venosa que ha rebut de l'aurícula dreta. Ix a l'artèria pulmonar, l'única artèria que porta sang no oxigenada o venosa, travessant la vàlvula pulmonar gràcies a la contracció del ventricle i arriba als pulmons. En els capil·lars alveolars dels pulmons es produeix l'intercanvi gasós desprenent-se el CO₂ i arreplegant-se l'oxigen. D'aquesta manera, la sang passa de venosa a arterial i les quatre venes pulmonars, les úniques venes amb sang oxigenada, la retornen a l'aurícula esquerra completant el circuit.

Fisiologia del cicle cardíac:

Creació de l'impuls: a més de tots els teixits estudiats fins ara el cor posseeix un altre encarregat de crear impulsos elèctrics i conduir-los per tot el territori cardíac, que es denomina teixit nodal. És un teixit de cèl·lules especialitzades amb capacitat autònoma de moviment, que contagien a la resta de cèl·lules perquè el cor puga bategar. Consisteix en un grup de cèl·lules molt especialitzades localitzades en l'aurícula dreta. Es compon de dos nòduls diferents. El nòdul sinusal crea un impuls que una vegada produït és transmés d'una cèl·lula a una altra en totes les direccions al llarg de les aurícules, fins a arribar a la part inferior d'elles. Ací es troba el nòdul auriculoventricular, que arreplega l'impuls i ho transmet per l'envà ventricular per mitjà del Fascicle d'Hiss i les seues branques, per repartir-ho pels ventricles on de nou es transmet per la Xarxa de Purkinje.

Una vegada creat l'impuls el cor es contrau d'una forma regular i rítmica amb una freqüència en l'adult de 60 a 80 vegades per minut com a terme mitjà i en els xiquets major com més xicotets siguen (en els nounats arriba als 120 batecs per minut). Aquesta freqüència coneguda com el pols cardíac, està sotmesa a diferents variacions per l'exercici, les emocions, la temperatura corporal, l'edat i certes malalties i alteracions patològiques.

Una vegada la sang buidada per les grans venes s'arreplega a les aurícules (a l'aurícula dreta per la vena cava superior i inferior i a l'aurícula esquerra per les quatre venes pulmonars), una ona de contracció provoca l'obertura de les vàlvules auriculoventriculars (la tricúspide i la mitral) de manera que la sang auricular es buida en els seus respectius ventricles. Quan els ventricles estan plens es tanquen auriculoventriculars. Quasi simultàniament una nova contracció obri les vàlvules semilunars (la pulmonar i l'aòrtica) deixant passar la sang a la circulació pulmonar i general respectivament. Al moviment de contracció cardíac se li denomina sístole i a la relaxació diàstole i gràcies a ells s'aconsegueix, d'una banda mantenir la circulació perquè la sang fluïsca i arribe als òrgans i teixits, i d'altra banda fer variar el volum i distribució de la sang circulant segons les necessitats dels òrgans i teixits.

Imatge de LadyofHats, Mariana Ruiz Villarreal [Public domain], via Wikimedia Commons

Unitat Didàctica 1.1: El Sistema Circulatori I

La funció bàsica del sistema cardiovascular és la de conduir cap als teixits l'oxigen i altres substàncies nutritives, eliminar els productes residuals i transportar substàncies tals com les hormones des d'una part a una altra del nostre organisme.

Perquè totes aquestes funcions siguen dutes a terme d'una manera adequada, és necessari que el cor bombe ben la sang, les artèries la distribuïsquen, els capil·lars faciliten l'intercanvi dels materials entre la sang i els teixits i les venes arrepleguen la sang i altres substàncies i les retornen al cor.

Anatomia del cor

El cor està situat en el tòrax, entre els pulmons, descansant sobre el diafragma (el múscul subpulmonar per a la funció respiratòria), amb l'estèrnum per davant i la columna dorsal per darrere.

És un òrgan muscular (miocardi) de forma cònica amb la base cap amunt i a la dreta i el vèrtex cap avall i a l'esquerra.

Internament està dividit en quatre parts (5): aurícula dreta (6), aurícula esquerra (7), ventricle dret (8) i ventricle esquerre (9).

Les aurícules estan dividides entre si per l'envà interauricular i els ventricles per l'envà interventricular. Al mateix temps, cada aurícula està comunicada amb el seu ventricle a través de l'orifici auriculoventricular, que en la part dreta posseeix la vàlvula tricúspide (14) i en l'esquerra la vàlvula mitral (11). Quan existeix algun problema en alguna d'aquestes vàlvules se li coneix amb el nom de bufit cardiovascular.

Les vàlvules cardíaques (10) estan formades per dues o tres valves, de manera que quan es tanquen eviten el reflux de sang a la càmera que s'ha buidat.

La paret cardíaca té tres capes:

L'endocardi (1) és la més interna i està formada per teixit endotelial que recobreix la paret interna de la capa mitjana, el miocardi (2).

Aquesta capa mitjana és la més gruixuda i està formada per teixit muscular estriat. Entra a l'interior de les cavitats per mitjà dels músculs papil·lars.

La capa més externa és el pericardi (3+4), és de caràcter fibrós i embolica el cor i les eixides dels vasos. La seua funció és de protecció i per aqueixa raó posseeix al seu torn dues capes: el pericardi serós o intern (3), que recobreix íntimament el miocardi, i el pericardi fibrós o extern (4), que fixa als grans vasos, el diafragma i altres estructures que envolten el cor. Entre tots dos es troba la cavitat pericardíaca, on trobem el líquid pericardíac, que impedeix la fricció entre ambdues capes pel moviment.

Els vasos: artèries i venes

Les artèries són els vasos que porten la sang del cor als capil·lars. Ixen dels ventricles, amb els quals es comuniquen per mitjà de les vàlvules semilunars: l'aòrtica (12) i la pulmonar (13). Les artèries es reparteixen per tot el cos situant-se en la part més profunda de les zones que recorren. Es caracteritzen per ser uns conductes elàstics i contràctils. Les seues parets consten de tres capes: la túnica externa o adventícia de naturalesa fibrosa, amb fibres elàstiques. La túnica mitjana o elàstica, composta de teixit muscular elàstic que permet la constricció i relaxació de l'artèria (amb l'edat s'endureixen i perden elasticitat per dipòsits de colesterol, calci...); i la túnica interna o endotelial, que recobreix la llum arterial.

Quan les artèries van disminuint de grandària es denominen arterioles, es distingeixen per posseir més teixit muscular i menys elàstic i desemboquen als capil·lars. Distingim dues artèries importants: l'artèria aorta (15), que és la de major calibre, ix del ventricle esquerre, puja per l'envà i va per darrere del cor cap avall després de ramificar-se per irrigar les extremitats superiors i el cap. L'artèria pulmonar (16), ix del ventricle dret i es ramifica en dos per irrigar a tots dos pulmons. Podem destacar les artèries coronàries, l'artèria caròtide que irriga al cap, les artèries subclàvies que es dirigeixen a les extremitats superiors, l'artèria hepàtica, les artèries renals...

Les venes són vasos que arrepleguen la sang dels capil·lars dels diferents òrgans per retornar-la al cor, que la impulsa als pulmons per a la seua oxigenació i la posa de nou en circulació.

Les venes més xicotetes i per tant més pròximes als capil·lars, es denominen vènules i són de xicotet calibre. Progressivament, al contrari que les artèries, segons van acostant-se al cor van augmentant el calibre.

La seua paret té la mateixa estructura que l'artèria però és menys important la seua capa muscular i a més posseeixen xicotetes vàlvules que impedeixen la reculada de la sang. El seu nombre és el doble que el d'artèries, ja que existeixen dues venes per cada artèria. Distingim dos sistemes venosos importants: el sistema perifèric, que arreplega la sang de tot el cos per portar-la al cor i acaba en les dues venes caves (superior (18) e inferior (19)); i el sistema pulmonar, que arreplega la sang oxigenada del pulmó i la porta al cor (17). Aquesta és l'única excepció a la funció dels vasos, perquè és l'única vena que transporta sang oxigenada.

Els capil·lars formen una densa xarxa que travessa tot el cos. Són conductes molt fins, microscòpics, que fan de pont entre les arterioles i les vènules. L'estructura de la seua paret és molt simple, ja que està formada per una sola capa de cèl·lules endotelials. La seua funció és molt important, perquè permeten el pas de l'oxigen i dels nutrients des de la sang cap als teixits i arrepleguen d'ells els productes de deixalla i el CO₂. El desenvolupament de la xarxa capil·lar depén de l'activitat funcional de cada òrgan, com més activitat major serà la seua concentració de capil·lars.

Imatge de: Jordi March i Nogué [1] (Own work) [CC BY-SA 3.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0) or GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons

Vocabulari Tema 1

Perquè us aneu familiaritzant amb el Tema 1, mentrestant acabe de preparar l'entrada i els vídeos, us he penjat en Documents un llistat de vocabulari relacionat. Aquest és un document obert per a la vostra cooperació. Us convide a ficar tots aquells conceptes que encara no hi són i que cregueu interessants, complementaris o importants pel tema proposat. Podeu descarregar-lo quan vulgueu o utilitzar-lo en línia.